COR DEL CASTELL

EDUCAR AMB EL COR:

UN PROJECTE CORAL AL CEIP EL CASTELL D’ALBALAT DELS SORELLS

Primer Autor: Ros Barrachina, Vicent.

Puesto: Mestre de Música.

Centro y Localitat: CEIP El Castell d’Albalat dels Sorells

Correu electrònic: vicentrosbarra@hotmail.com

Segona Autora: Guillén Arboleda, Nuria.

Puesto: Mestra-Tutora de Primària.

Centro y Localitat: CEIP El Castell d’Albalat dels Sorells

Correu electrònic: labonica@gmail.com

Tercer Autor: Tarín-Moreno, Salvador.

Puesto: Mestre de Educació Física.

Centre y Localitat: Facultat de Magisteri (UV)

Correu electrònic: salvador.tarin@uv.es

RESUM

El següent article descriu el projecte El Cor del Castell, al CEIP El Castell, d’Albalat dels Sorells, mostrant tant l’estructura i funcionament del cor com els objectius generals del projecte. Expliquem la nostra intervenció educativa vertebrant-la en torn als diferents contextos d’aprenentatge que es donen y abordem els beneficis que aquesta experiència en aporta.

PARAULES CLAU: Cor escolar, aprenentatge servei.

INTRODUCCIÓ

Vivim en un context en què les desigualtats econòmiques i socials creixen i s'accentuen. Segons un informe de OXFAM Internacional (gener de 2014) "La riquesa mundial està dividida en dues: gairebé la meitat està en mans de l'1% més ric de la població, i l'altra meitat es reparteix entre el 99% restant". L'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu Informe Mundial sobre violència i salut en 2002 ja ens alertava de la relació que hi ha entre desigualtats socials i violència. En aquest mateix informe, en una de les seves recomanacions, instava a les autoritats a integrar la prevenció de la violència en les polítiques socials i educatives.

La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), fent-se ressò de la Recomanació del Parlament Europeu i del Consell de 18 de desembre de 2006 sobre les competències clau per a l'aprenentatge permanent, estableix en el preàmbul la necessitat d'educar en l'exercici d'una ciutadania activa i responsable, incorporant l'adquisició de competències socials i cíviques de forma transversal en el desenvolupament dels currículums escolars. D'altra banda, dins el capítol 1 determina "l'educació per a la prevenció de conflictes i la resolució pacífica dels mateixos, així com per a la no violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, i especialment en el de l' assetjament escolar "com un dels principis fonamentals de l'educació. Aquest principi, que ja venia recollit en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE) i que la LOMCE manté i matisa, posa de manifest la resposta del Sistema Educatiu a la preocupació social per la creixent violència. Però també una manera d'afrontar els problemes de convivència des de la prevenció, conscients que l'escola és el lloc idoni perquè els joves adquireixin les habilitats necessàries en el seu procés de desenvolupament personal i social (Bravo i Herrera, 2011)

És per això que des de finals dels anys 80 assistim a un augment important de centres educatius que inclouen, tant en els seus projectes curriculars com en les seves activitats extracurriculars, programes per al desenvolupament d'habilitats personals i socials de nens i joves. Aquests programes tracten de fomentar les relacions interpersonals positives, promoure la resolució dialogada dels conflictes, adquirir un estil de vida saludable, prevenir conductes addictives i / o millorar el clima de convivència a les aules. El propòsit d'aquests programes és donar resposta a una creixent preocupació social per l'augment de conductes violentes, addictives i antisocials i / o pel fracàs escolar entre els nostres joves (Hawkins, Catalano, Kosterman, Abbot i Hill, 1999). Els programes d'intervenció emmarcats en aquest context són coneguts com Positive Youth Development (PYD) (Lerner, Lerner, Almerigi, Theokas, Phelps, Gestsdottir, et al., 2005). Positive youth development, participation in community youth development programs, and community contributions of fifth grade adolescents: Findings from the first wave of the 4-H study of positive youth development. Journal of Early Adolescence, 25, 17-71.

) i tenen com a objectiu "potenciar l'aprenentatge de competències que ajudin els joves a adaptar-se amb èxit a els diversos desafiaments de la vida" (Escartí, Buelga, Gutiérrez i Pascual, 2009, pàg. 46).

En el nostre centre, el CEIP El Castell d'Albalat dels Sorells portem a terme un projecte de cor escolar al qual anomenem EL COR[1] DEL CASTELL. Pensem que el cor escolar constitueix un ambient d'aprenentatge idoni. En ell es donen les condicions adequades per al desenvolupament, tant de l'individu en particular, com del grup en general. Algunes de les característiques que ens semblen valuoses en aquest context són, entre altres: la interacció de nens i nenes de diferents edats; el plantejament d'objectius comuns; la possibilitat de revisar i avaluar de manera contínua la tasca realitzada per part de tots i cadascun dels components del cor; la possibilitat d'interacció i influència sobre el nostre entorn social pròxim; el sentiment de pertinença; el sentit de missió; i el valor atorgat no només a l'habilitat, sinó també a l'experiència, al compromís i a l'actitud. El nostre projecte es desenvolupa en un context educatiu complexe, canviant i en crisi permanent. La vigència del sistema educatiu tal com s'ha entès en els darrers temps està més que qüestionat per molts pedagogs (Coombs, 1985; Gimeno 2005; Naranjo, 2013; Tonucci, 2012; Regelski, 2009). Moltes veus són les que reivindiquen la necessitat de llevar-li a l'escola el paper d'educadora de la societat que se li havia atorgat als darrers segles, a conseqüència de moviments com e-learning, aprenentatge mòbil i altres tecnologies digitals. Però també altres veus continuen defenent la vigència de la institució escolar com a “primer pas d'aprenentatge institucionalitzat i socialització fora de la família” i com “un component essencial de l'aprenentatge social: aprendre a ser i viure junts (UNESCO, 2015).

D'aquesta manera, se'ns mostra la necessitat de formular nous enfocaments que permeten interactuar tots els contextos que actualment es contemplen per a que tinga lloc el fet educatiu: context formal, informal i no formal. Se considera que els cors escolars inclouen tots aquests àmbits educatius (Aranguren i Jimeno, 2009), el que ens fa considerar la seua riquesa educativa. A l’apartat 2.2 Contextos d’aprenentatge descriurem la manera en que es materialitzen al nostre projecte.

2. PROJECTE CORAL: EL COR DEL CASTELL

El Cor del Castell naix en el curs 2009/2010 com un projecte de centre, dins del CEIP El Castell d'Albalat dels Sorells, amb uns objectius clars que van des d’allò més purament musical fins l’aspecte social i emocional. En aquest projecte estem involucrats tant els mestres, els pares i les mares, els alumnes, i l’escola com a institució en general. El cor, format per alumnes de 3r a 6é de Primària sense cap tipus de tria ni selecció, assaja una hora setmanalment en horari extraestraescolar, a més d’assajos especials, concerts, trobades i convivències corals. Més de 50 hores d’assaig coral: el 90% d’aquestes hores impartides en horari extracurricular.

Ser capaços de fer aquest treball setmanalment per a poder oferir a la resta un regal en forma de sons, de ritmes, d'acords, de sacrifici, d'ajuda, d’imaginació i de bons desitjos ens ompli de satisfacció i ens fa pensar què el que tots estem aprenent és impagable. Aquest regal s’oferix i es fa visible tant per al públic com per als membres del cor en els concerts. Són la mostra del nostre treball i l’acte de comunicació artística per excel·lència. Formem un grup dins l’escola amb el repte de cantar, assajar, ballar, escoltar, conviure i sobretot, aprendre.

El cor escolar és una oportunitat més per educar dins l’escola per i amb la música. Considerem el cor escolar com una prolongació de l’aula de música, que ens permet treballar alguns aspectes musicals d’una forma més profunda però que a la vegada conté uns valors intrínsecs diferents. La manera de treballar se sustenta amb els principis que l’Educació Musical persegueix: a través de la música aconseguir el desenvolupament integral dels alumnes incidint en totes les competències bàsiques. Considerem el cor dins del projecte educatiu del CEIP “El Castell” d’Albalat dels Sorells i no com una simple activitat extraescolar.

2.1 Objectius del Projecte coral

El nostre objectiu principal, abastix tant aspectes purament musicals com altres de carácter més generals. Ens agrada dir-ho d’aquesta manera:

Si cantar és una activitat que ha existit en totes les civilitzacions i en tots els temps i que suposa una de les experiències que més omplin el cor de goig i d`alegria, el cantar en grup esdevé un acte quasi màgic. Quan la força, la sensibilitat, la dolçor o la musicalitat de cadascuna de les veus s’ajunten per formar-ne una sola, es crea un vincle entre els cantants, el director i el públic, capaç de remoure fins les pedres.

Els objectius generals del projecte coral se sintetitzen de la següents:

· Participar activament de la música com a font de plaer per a nosaltres i com a regal que podem oferir als altres.

· Viure el concert com a expressió de màxim respecte cap al nostre treball i cap al públic.

· Apropar-se a les diferents músiques de forma pràctica: tradicional, d’autor, pop, contemporània.

· Fer de la creativitat i la improvisació un eix de tot el procés coral que ens done eines per aplicar-ho al nostre procés educatiu.

· Promoure els valors que sustenten el projecte: esforç, superació, il·lusió, atenció, treball cooperatiu, unió, sentit estètic i crític, ajuda als altres, empatia, autonomia, responsabilitat...

· Transferir tots aquests valors, establint-se com un pont entre l’escola i la societat en general, mitjançant els nostres concerts i activitats.

2.2. Contextos d'aprenentatge

Tal i com avançarem a la introducció, creiem convenient descriure els contextos d’aprenentatge als que feiem referència anteriorment i que justifiquen el valor educatiu del projecte.

El context formal té en compte el criteri de l'organització de l'educació com una seqüència de graus i nivells oficialment reconeguts i criteris vinculats a les programacions educatives amb un objectiu instructiu i dins d'una organització espai-temporal. El Cor del Castell, com a projecte inclós dins de la Programació General Anual del CEIP El Castell d'Albalat dels Sorells, s'enmarca dins de la sisena hora educativa amb la que els centres podem disposar per ampliar l'horari prescrit. De la mateixa manera entenem el cor com una prolongació de l'aula de Música amb uns objectius, continguts clarament delimitats, que ens porten a entendre'l també dins del currículum d'educació musical.

El context no formal serien aquelles accions amb una intenció clarament educatives però que no s'enmarquen dins del sistema educatiu oficial. Per tant, el Cor no està estipulat com una àrea curricular ni es prescriptiu en totes les escoles però al nostre context considerem que és una eina amb una importància educativa considerable per a que forme part de l'educació dels nostres xiquets i xiquetes.

El procés educatiu que es dóna de forma paral·lela a la vida, inmers en les realitats culturals i socials pròpies és el que es desenvolupa als contextos informals i que està molt lligat a la idea de formació continua. En aquests contextos informals es posen en pràctica i en valor conceptes, habilitats i estratègies dels altres tipus d'educació-formal i no formal-, a l'hora que se n'aprenen de nous. El projecte coral presenta multitud d'experiències que conecten amb l'educació informal. La nostra tasca sempre està relacionada amb el fet d'oferir un producte artístic d'elaboració pròpia dins de contextos relacionats o allunyats de les realitats escolars: concerts amb adults, convivències, trodades, viatges, etc.

En l’actualitat l'aprenentatge fora de les institucions escolars està tinguent un reconeiximent i se li està conferint més importància de la reconeguda inicialment. Per aquest motiu es pensa que la confluència dels tres contextos i la seua interrelació són els quer enriquixen i donen un significat ple al fet educatiu. És necessari, com diu l'UNESCO (2015), “un enfocament més fluid de l'aprenentatge com un continu, en que l'escolarització i les institucions d'educació formal interactuen més estretament amb altres experiències educatives menys formalitzades des de la primera infancia i al llarg de tota vida”. És en aquest punt on el cor escolar es projecta com l’eix vertebrador de tots aquest àmbits d'aprenentatge i on fem efectiu el nexe que possibilita la interrelació entre els aprenentatges que es donen en cadascú dels contextos.

2.3. Beneficis de Projecte coral

El cor aporta uns beneficis que abarquen tant a l’individu en diversos àmbits, com el musical, el social i el personal, així com al centre escolar com a institució, que es vertebra interna i externament.

2.3.1. Beneficis individuals:

2.3.1.1. Musicals:

Els beneficis musicals que aporta el cant coral són de sobra coneguts i afecten a l’afinació, el tempo-ritme, l’oïda interna i externa,la concepció harmònica que ve donat pel cant a 1, 2 i 3 veus. Altres aspectes relacionats amb l’univers musical que també milloren són el coneixement del patrimoni cultural, de les formes o estructures musicals, així com dels estils. Al Cor del Castell solem treballar per projectes temàtics i partim d’una estructura molt oberta de les cançons que anem construint i tancant entre tots: cantaires, director, músics i col·laboradors. Hem abastat un repertori estilístic molt variat que des de la cançó popular fins peces operístiques o més coralistes, passant pel jazz, el pop, la música d’arrel popular o més clàssica. Per aquest motiu intentem envoltar-nos de músics de diferents estils com saxofonistes jazzístics, instrumentistes de corda fregada, percussionistes ètnics o cantants d’arrel com Pep Gimeno “Botifarra” o Aitana Ferrer. Els cantaires que també són instrumentistes solen acompanyar-nos habitualment aportant més riquesa a les composicions i augmentant els coneixements musicals dels xiquets.

2.3.1.2. Socials

L’adquisició de competències socials i ciutadanes ens permet comprendre el context social on visquem, cooperar, conviure i ser ciutadans que intenten millorar la seua societat (LOMCE, 2013). El cor, segons Hurtado (2011), es converteix en un símbol per construir un món millor, doncs representa la unió de persones donant el millor d’elles amb la seua energia i il·lusió.

La importància de que se li confereix en el Cor del Castell a la connexió amb la societat en la que visquem per transformar-la i millorar-la es materialitza en aquestes activitats:

· Agrupació heterogènia. Les darreres tendències metodològiques parlen dels beneficis que aporta que els grups estiguen formats per individus de diferents edats, sexe, interessos, etc. Solament el fet d’unir persones de diferents edats amb una finalitat comuna ja està aproximant-nos més a la realitat social quotidiana que a la rígida realitat escolar. Com diu Laiz (2012) al treball, a l’autobús, a la piscina i a la vida en general, no ens agrupen per edats sinó que convisquem junts i compartim espais, temps i experiències sense classificacions simplistes. D’aquesta manera el cor el formen xiquets des de 3r fins 6é de primària: entre ells s’ajuden, s’imiten, aprenen a respectar-se i valorar-se entre ells.

· Aprenentatge-servei (Aps). El Aps és una metodologia educativa on l’alumnat aprèn al temps que actuen sobre les necessitats reals de l’entorn amb la finalitat de millorar-lo. És un projecte educatiu amb finalitat social. Al Cor hem planificat accions d’APS sobre Alzheimer en residències de majors i amb el cor Veus de la Memòria de l’Associació valenciana del Alzheimer; col·laboració amb diverses ONGs; amb col·legis d’educació especial; i actualment preparem un projecte anomenat “Cants i plors de la mediterrània” dedicat als refugiats siris i del mediterrani en general, amb un concert benèfic, accions de conscienciació, exposició artística a partir de fotografies de la tragèdia, o intervenen diferents àrees curricular i entitats.

· Convivències corals. Durant un cap de setmana ens reunim en un alberg per assajar de forma més intensa, per treballar aspectes que requereixen més temps, a l’hora que convisquem, ens fem més autònoms, amb més sentiment de pertànyer a un grup, ens ajudem i creixem junts. Aquesta activitat i altres com les trobades amb altres cors, assajos amb músics o pares y les activitats d’Aprenentage-Servei, fan incidència en la Competència social i ciutadana.

2.3.1.3. Personal

En els beneficis que aporta el cor a l’individu podem destacar el tractament de les competències emocionals. Aquestes afecten al reconeixement i regulació de les seues pròpies emocions però també a les emocions dels altres o les bones relacions socials.

L’activitat coral aporta multitud beneficis per a l’individu que pensa, conviu, s’interrelaciona, aprèn, pateix i gaudeix, tant de forma individual com col·lectiva. Valors com l’autocontrol, l’esforç, l’atenció, la responsabilitat o el treball cooperatiu formen part de les qualitats que aporten cantar en grup. Aprendre tant a assumir riscos com de les errades o la perseverança, són valors que la competència descrita com autonomia e iniciativa personal persegueix i que el nostre projecte assumeix plenament (LOMCE, 2013).

2.3.2. Beneficis per al centre:

Vertebrador intern

El Cor del Castell interrelaciona tutories, col·labora amb l’equip directiu, posa en contacte els mestres entre ells i alumnes. Els diferents projectes que plantegem, com els Aps es treballen amb col·laboració de les tutories i dels diferents especialistes, com el dedicat a la mar Mediterrània i al drama dels refugiats.

Vertebrador extern

Obrim el centre a la comunitat educativa. Ampa, Ajuntament, institucions locals, famílies, etc. Col·laborem amb la Setmana Cultural de l’Ajuntament, amb intercanvis en altres agrupacions locals, i en general contribuïm a la vida cultural de la población.

Representació

El projecte coral del Cor del Castell representa a la nostra escola amb tots els valors ja comentats al centre, al poble, a les famílies, i fora de la població, allí on actua el cor. És un símbol de qualitat, d’innovació i de transformació educativa que l’escola reconeix com a propi, que estima i cuida.

CONCLUSIONS

Iniciarem aquest projecte fa set anys amb molta il·lusió, moguts per una mena d’intuïció docent de que allò que teníem al cap enriquiria el procés educatiu i li donaria sentit a la nostra tasca. Avui hem substituït la intuïció per la certesa. Hem viscut durant aquestos set anys l’experiència del creixement personal de cadascú del integrants del cor i de nosaltres mateixa com a mestres. Hem pensat, creat, defensat i valorat projectes que han exigit traure el millor de cadascú, i en eixe creixement individual hem fet gran el Cor. Els pares i mares del nostres cantaires, peces fonamentals d’aquest engranatge on tots tenen el seu paper, ens han empès amb el seu alè, el seu compromís i el seu agraïment. Ells, com nosaltres, han sigut testimoni de la transformació. Però lluny d’acomodar-se, de relaxar-se en pretensions i objectius, ens embarquem en nous projectes amb una nova perspectiva de treball. Volem aprofundir en el potencial transformador que tenim com a membres actius de la nostra societat. Volem prendre partit en la construcció de la pròpia realitat. Així, des de fa uns anys, tractem de vincular les nostres actuacions al compromís social treballant del de l’aprenentatge servei, conscients de la necessitat de generar entre tots una consciència crítica i activa.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÁFIQUES

Aranguren, A., Jimeno, M. (2009). Los coros infantiles como contextos de aprendizaje y su proyección sociocultural. Eufonia. Didáctica de la Música, 45, 19-29

Bravo Antonio, I.. y Herrera Torres, l. (2011). Convivencia escolar en Educación Primaria. Las habilidades sociales del alumnado como variable moduladora. Dedica. Revista de Educação e humanidades, 1, 173-212

Coombs, P. H. (1985). The World Crisis in Education: The View from the Eighties. New York: Oxford.

Escartí, A., Buelga, S., Gutiérrez, M., y Pascual, C. (2009). El desarrollo positivo a través de la actividad física y el deporte: el programa de responsabilidad personal y social. Revista de psicología general y aplicada, 62 (1-2), 45-52

Gimeno, J. (2005). La educación que aún es posible. Madrid: Morata.

Hawkins, J. D.;Catalano, R. F.; Kosterman, R.; Abbott, R.; Hill, K. G. (1999). Preventing adolescent health-risk behaviors by Strenthening protection during childhood. Arch Pediatr Adolesc Med, 153, 226-234

Hurtado, J (2011). Hacer música para el desarrollo personal y social. Eufonia. Didáctica de la Música, 51, 24-33

Laiz, E. (2012) Te sentit dividir l’escola per edats? Revista Guix, 385. Recuperado de http://www.grao.com/forums/dividir-per-edats

Lerner, R. M., Lerner, J.V., Almerigi, J., Theokas, C., Phelps, E., Gestsdottir, S., et al. (2005). Positive youth development, participation in community youth development programs, and community contributions of fifth grade adolescents: Findings from the first wave of the 4-H study of positive youth development. Journal of Early Adolescence, 25, 17-71.

Naranjo, C. (3 de marzo de 2013) entrevista de Ayuso, M. La educación debería liderar el cambio, pero es la institución más obsoleta. El Confidencial. Recuperado de http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/03/03/ldquola-educacion-deberia-liderar-el-cambio-pero-es-la-institucion-mas-obsoletardquo-115908

Regelski, T. A. (2009). La música y la educación musical: Teoría y práctica para “marcar una diferencia”. En Lines, D. K. La educación musical para el nuevo milenio. Morata. Madrid.

Tonucci, F. (2012) El alumnado en la escuela de mañana. En Jarauta, B. y Imbernón, F. (Coord.). Pensando en el futuro de la educación: una nueva escuela para el siglo XXII. Barcelona: Graó.

[1] Juguem amb el doble significat de la paraula COR. Com a cor que canta y com a cor que batega.

COR DEL CASTELL

domingo, 3 de diciembre de 2017

PROPERS CONCERTS

Entradas populares